No más violencia de genero

 

Hace unas semanas, unos educadores vinieron a nuestro instituto para hacernos una charla sobre la violencia de género. Básicamente nos explicaron que es  y cómo reconocerla. Nos separaron en dos grupos, -chicos y chicas- y a cada grupo le explicaron cosas distintas. A los chicos les explicaron los límites para no pasarse, en forma de pirámide, y si te pasabas de ese límite era muy malo.

Por otro lado a nosotras, las chicas, hicimos una actividad que trataba sobre escribir en un papelito, de forma anónima, experiencias de violencia de género que hayamos visto o vivido. Luego pusimos todos los papelitos dentro de una caja. Una de nosotras, de forma aleatoria, tenía que leer el papel en voz alta. Lo compartimos y lo reflexionamos entre todas nosotras de manera tranquila.

Cada una tenía una experiencia tanto suya como de otras personas, pero aun así, nos sentíamos en una zona segura y de confianza. También nos explicaron los ejemplos de microviolencia, como detectar esos momentos y cómo llevarlos al respecto.

 Esa misma semana, durante la sesión de tutoría del viernes, le comentamos a nuestro tutor que queríamos hacer una actividad de reflexión para los chicos sobre este tema. La actividad trataba sobre que tenían que leer nuestros papeles en anónimo, dando su opinión después de que lo leyeran, y de esta manera, que se pusieran en nuestra piel. La verdad es que se comportaron mejor de lo que nos esperamos.

Xerrada Open Arms

 

El passat divendres, 19 de novembre, va venir una noia de l'ONG Open Arms que es diu Teodora i ens va explicar qui eren ells, com funcionava l'ONG i el seu objectiu principal.

Ells són un grup de persones voluntàries amb diferents càrrecs o posicions; algunes s'ocupen de recórrer el mar buscant pasteres, però també són necessàries persones que treballen ocupant-se d'informar a la gent, recaptant diners pels refugiats i per la seva assistència mèdica. Gràcies a ella ens vam adonar de la posició i situació en la qual estan algunes persones del nord d'Àfrica.

Per altra banda, també va comentar, que les persones que volen fugir de la guerra o de països subdesenvolupats, volien anar a Europa, per buscar una vida digna i millor. Però de camí a Europa, abans de creuar el mar Mediterrani, més específicament a Líbia, és molt fàcil caure a les mans de les màfies que esclavitzen persones, abusen d’elles, els amenacen de mort i moltes altres desgràcies.

Per descomptat el viatge en pastera cap a Europa tampoc és fàcil. No tenen aigua ni menjar i molts dies, passen molt fred. Hi ha entre 100 i 150 persones en una pastera on se suposa que hi hauria d’haver 50 i a sobre la mafia, els hi demanen una gran quantitat de diners per armilles salvavides que estan fets d’esponja la qual cosa només faran que s’enfonsin més ràpidament.

En els casos que els voluntaris d’open arms es trobin cossos morts en les pasteres, cal que també els pugin a bord al vaixell, ja que quan arribin a port cal registrar totes les morts que hi han hagut en el mar Mediterrani, perquè si no ho fessin, ningú sabria la quantitat de persones que han deixat la seva vida allà.

Fins i tot, la Unió Europea, que és conscient de les morts al Mediterrani, no vol ajudar a les persones i a més els hi dificulta el camí i prefereix posar una tanca de ferro amb punxes a la frontera d’Hongria. Però els refugiats han passat per molt abans d’aquesta tanca, així que aquest petit obstacle no és més que això, un obstacle.

De la mateixa manera que aquestes persones fugen del seu país, també va passar a Europa a la Segona Guerra Mundial i països de Llatinoamèrica ens van obrir les portes, i encara ens podríem tornar a trobar en la mateixa situació en algun moment de la nostra vida,  també agrairíem que altres països ens ajudessin, per això cal ajudar-los a ells.

Stonehenge, l'arquitectura i el misteri de l'edat de bronze

 

Stonehenge és un monument megalític de l’edat de bronze i del neolític situat a prop de Amesbury, Gran Bretanya. És un més dels molts cercles, que van trigar a construir-se més de mil anys.  Està format per quatre cercles de pedres. El cercle exterior, de 30 m de diàmetre, està format per grans pedres rectangulars de gres, que originàriament estaven rematades per llindes i avui dia en queden solament quatre al seu lloc. Tot el conjunt està envoltat d’un forat circular de 104 metres de diàmetre. 

Està compost d'un gran cercle de grans megàlits entre el 2500 i 2000 aC. El cercle de sorra que envolta aquests megàlits éstà considerat la part més antiga del monument. Concretament de l’any 3100 aC. Hi ha 83 pedres a Stonehenge de dos tipus diferents. Les més grans són anomenats sarsens, que mesuren fins a 9 metres d'alçada i pesen 25 tones de mitjana. L'opinió generalitzada és que es van portar des de Marlborough Downs, a uns 32 quilòmetres a nord. Les pedres més petites es diuen pedres blaves perquè tenen un tint blau.

Pesen fins a 4 tones i provenen de diversos llocs diferents de l'oest de Gal·les, després d'haver estat transportades des de llocs situats a 225 quilòmetres de distància. Encara no se sap com es van transportar les pedres a Stonehenge en l'antiguitat, tot i que hi ha moltes teories al respecte.

És possible que ho fessin fent servir el riu en pots de fusta o per terra arrossegats en trineus primitius fets de troncs d'arbres. Una altra possibilitat plantejada pels científics és que durant l'última edat de gel, les glaceres poden haver portat les pedres de Gal·les a algun lloc més a prop de Stonehenge. La finalitat d’aquesta construcció, se suposa que era un temple religiós, també un monument funerari o observatori astronòmic, que servia per preveure les estacions. 

Neus Català, la lluitadora antifeixista

 

Neus Català va néixer 6 d'octubre de 1915 tot i que la seva padrina la va registrar com si hagués el 15 de juny després de la desaparició dels documents i va morir al 13 d'abril de 2019. Va ser una activista antifeixista catalana, i va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi.

 Es va diplomar en infermeria l'any 1937, i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L'any 1939, va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia “Las Acacias de Premià de Dalt”, on es trobaven els anomenats (nens de Negrín), que estaven al seu càrrec. Va col·laborar juntament amb el seu marit, en activitats de la Resistència, centralitzant a casa seva la recepció i transmissió de missatges: armes i documentació, entre d'altres. Català va ser denunciada a les autoritats nazis i va ser detinguda amb el seu marit, en el 1943.

 Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 va ser deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament. Allà va formar part de l'anomenat “comando de les gandules” que era  un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen. Gràcies al sabotatge, moltes dones forçades a treballar en aquella fàbrica van unitilitzar uns 10 milions de bales i van espatllar nombroses màquines de fabricació d'armament.

 Després del seu alliberament, va tornar a França, on va continuar duent a terme la seva lluita contra el franquisme. Va viure a Sarcelles, prop de París, i en paral·lel va continuar la seva militància de Comunistes de Catalunya. Al nostre institut tenim una sala que porta el nom d'aquesta lluitadora per les llibertats.

Llegendes urbanes. Autoestopista fantasma.

 

Les llegendes urbanes són rumors públics. Es tracten de històries  o contes normalment fantàstics o prou creïbles, que es passen de familiars a amics adquirint noves informacions i versions de la zona que habitualment  solen ser en grans ciutats. 

 La característica més comuna d’aquestes llegendes és que és impossible trobar un testimoni directe del succés narrats  pel qual resulta difícil saber si és real o fictici. 

Hi han moltes d’aquestes llegendes que són populars per què s’han fet fins i tot pel·lícules i llibres. D’aquestes podem explicar que persones han estat segrestades amb l'única fi d'extirpar-los un ronyó. Un exemple de pel·lícula ambientada en històries urbanes és La nena de la curva basada en el fet -no comprovat- en que un cop una nena anava amb la seva familia de excursió i van tenir un accident amb un altre cotxe. Ella i la seva família van morir, i es diu que tots els vehicles que passin per aquella curva morirá al veure el fantasma de la nena plorant.

Bangladesh, el meu país

 

El nom del meu país és la República Popular de Bangladesh. És un dels països més bells del món. El nostre país va formar part del Pakistan abans del 1971. Després vam alliberar el nostre país i vam aconseguir la victòria després de nou mesos de guerra. Tres milions de persones van sacrificar la seva vida a la guerra d'alliberament el 1971. El dia de la independència és el 26 de març i el dia de la victòria el 16 de desembre. La llengua nacional del nostre país és el Bangla. També és per a nosaltres un gran orgull ser la única nació que va sacrificar la seva vida per la seva llengua materna el 21 de febrer de 1952. Per mostrar-los respecte, la UNESCO ha declarat el 21 de febrer com a llengua materna internacional. El nom de la capital de Bangladesh és Dhaka. És la ciutat més concorreguda i poblada del nostre país. La població total és de 16 milions.

La superfície total del nostre país és de 1.47.570 km quadrats. El nostre país és un país orientat als rius. Els principals rius del nostre país són Padma, Jamuna i Meghna. Però a causa de la contaminació i la contaminació dels rius, tots aquests rius s’han reduït. Gent de tota religió viu pacíficament en aquest país, però la majoria són musulmans. Els llocs més famosos per a la visita turística al nostre país són Sundarban, Cox'sBazar, St Martin, Kuakata. Sundarban és el bosc de manglars més gran del món. Cox's Bazar té la platja de mar més llarga. La principal ocasió que celebra la gent és Eid Ul Fitr, Eid Ul Adha, Pahela Baishakh, etc. Bangladesh és un país en desenvolupament. L’economia d’aquest país es basa principalment en l’agricultura.

Els principals cultius que produeix aquest país són l’arròs, el jute, el te, la fruita, etc. El país també guanya una gran quantitat de remeses estrangeres exportant RMG i Manpower. El principal aliment que menja l’habitant d’aquest país és l’arròs i el peix. Hilsha és el peix nacional i Doyel és l’ocell nacional del nostre país. La bèstia nacional del país és el Tigre Reial de Bengala. L’au nacional del nostre país és Doyel i la flor nacional és Shapla. Hadudu és el joc nacional del nostre país, però el Cricket és el joc més popular. La gent d’aquest país sap viure feliçment i pacíficament dins la pobresa i els riscos nacionals.

Qui és el "pare" de l'Eixample?

 

Ildefons Cerdà i Sunyer va ser un urbanista, economista.Va néixer a Osona al 1815 i va morir a l’any 1876 a Cantàbria.  El seu projecte més conegut va ser la reforma urbanística que va fer a Barcelona al segle XIX coneguda com el pla Cerdà que va ser com es va crear el barri de l'Eixample .

 

Com va ser la seva vida?

 

Va viure al ” mas Cerdà de la Garga” una propietat que la seva família posseïa en aquell moment a Centelles, Osona. Va ser el tercer fill de sis germans. La seva família es va tenir que refugiar per culpa de la Guerra dels malcontents. Es va enfrontar amb el seu pare per canviar la seva orientació professional fins al tal punt que va decidir marxar a Barcelona l’any 1832 on va iniciar els estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l'escola de Llotja. Com no va aconseguir el títol d’arquitecte es va traslladar a Madrid l’any 1835 ón va obtenir la conmemoració.

 

Perquè és conegut?

 

A part de crear el pla Cerdà va participar en molts events importants a Múrcia, Terol, Tarragona, València o Girona.  A part de crear el pla Cerdà  també va ser reconegut ja que va participar en les obres del primer ferrocarril  a vapor que en el seu temps era un avenç en el transport molt important.

 

La muntanya màgica de Montjuïc

 

La muntanya de Montjuïc

 

La muntanya de Montjuïc es caracteritza per la seva forma de penya segat que s’enfonsa al mar Mediterrani. Té quasi cent vuitanta metres d’altitud i quasi cent cinquanta de prominència. És part de la serralada Litoral de Catalunya.

 

Història de Montjuïc

 

La muntanya de Montjuïc  vol dir “muntanya jueu” i el seu nom és aquest ja que va ser utilitzat com a cementiri medieval dels jueus que vivien antigament en la “jueria” de Barcelona. Per la seva privilegiada ubicació, a la cima d’aquesta muntanya es va construir el Castell de Montjuïc del segle XVIII i que durant segles va servir com a lloc de vigilància militar, des d’on es cobria i vigilava l’entrada de vaixells.

A Montjuïc es van celebrar les Olimpíades de Barcelona de 1992, que, van deixar importants construccions, com l’estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, les Piscines de Salt  o l’Anella Olímpica, entre altres. Van ser unes instal·lacions construïdes per als Jocs Olímpics i avui son escenari d’events esportius i culturals.

Però no només hi han instal·lacions esportives. També hi ha atraccions de tot tipus, per tots els gustos i edats: té grans equipaments, com el Museu Militar o la Fundació Miró, hi ha arquitectures molt impressionants, com la Torre de Comunicacions. A més, té grans zones verdes ja que hi ha un jardí botànic que compta amb més de 650.000 plantas portades de tots els racons del planeta. També trobareu un mirador des del que obtindreu panoràmiques increïbles de la ciutat.

Deu llocs per a visitar a Barcelona

 

Plaça de Sant Felip Neri

Per a molts barcelonins Sant Felip Neri és la plaça més bonica de la ciutat, per la seva senzillesa, per la tranquilitat, per la font i per la seva història. Es pot arribar pels carrers del Barri Gòtic. Està sobre l’antic cementiri medieval de Montjuïc de Bisbe, i allà es poden trobar habitatges renaixentistes, antigues cases dels gremis de calderers i sabaters, una església...

El Born Cultural

El Born és un lloc per visitar la antiga Barcelona de l'Edat Medieval de la que han quedat restes de cases antigues. Abans de descobrir-les el Born era un mercat construït l' any 1876 i va ser el primer de la ciutat. Actualment també conte sales d'exposicions, una llibreria/botiga i un espai gastronomic.

Catedral de Barcelona

Aquesta catedral es va construir entre els segles XIII i XV i està dedicada a Santa Creu i Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona que va ser una jove martiritzada pels romans. A més de la riquesa artística i arquitectònica del seu interior, heu de visitat també el claustre, amb tretze oques blanques (una per cada any de la vida de Santa Eulàlia) i amb gravats mig esborrats del sol que detallen què gremi va pagar cadascuna de les parts de la capella. 

Plaça Espanya

La plaça Espanya és circular i es troba situada al peu de la muntanya de Montjuïc. Es troba en la intersecció de la Gran Via de les Corts catalanes, l’Avinguda del Paral·lel, el carrer de la Creu Coberta, el carrer de Tarragona i l’avinguda Reina Maria Cristina. Té un diàmetre de 200 metres i es va començar a construir l’any 1926 i va acabar l’any 1929.

Font màgica de Montjuïc

Aquesta font és obra de l’enginyer Carles Buigas, que va idear un nou tipus de font brollador on l’element artístic són les formes canviant de l’aigua. Té més de 3.600 tubs i 4.500 bombetes que fan veritables coreografies que es poden veure durant tot l’any, en diferents horaris. 

Estadi Camp Nou

El Camp Nou es el estadi del Futbol Club Barcelona i es va inaugurar el 24 de setembre de 1957. L'Estadi té una alçada màxima de 49,67 metres i una superfície de 58.760 metres quadrats (260 metres de longitud i 226 d'amplada). Seguint la normativa de la UEFA, el terreny de joc fa 105 m x 68 m. Amb una capacitat de 99.354 persones, actualment és l'estadi més gran de tot Europa. Hi han 3 grades en l’estadi. En algunes cadires del camp estan de color blau i algun estan de color vermell que des de lluny formen un degradat. En un lateral del camp hi han cadires que estan pintades de color groc i des de lluny formen una frase que es “MES QUE UN CLUB”.

Plaça Catalunya

És uns dels llocs més emblemàtics de la ciutat i on es pot coincidir amb més gent. Com podeu observar en la imatge en el centre hi ha un cercle on sempre trobaràs coloms. És típic anar a donar menjar als coloms. També la gent va  per a mirar la font que es troba al costat. Els voltants d'aquesta plaça que es troba al centre de Barcelona és un gran eix comercial on es pot trobar qualsevol producte de les grans marques comercials. També trobaràs les famoses Rambles de Barcelona.

Casa Batlló

La Casa Batlló és una de les transformacions arquitectòniques més extremes que van fer Gaudí i el seu col·laborador, Josep Maria Jujol. Gaudí va transformar un edifici qualsevol en una de les seves creacions més impressionants i admirades. Es diu que representa a Sant Jordi i el drac (la creu en la part superior seria la llança del cavaller, la teulada la part posterior de la bèstia, i les balconades els cranis i els ossos de les seves víctimes.)

 Hospital modernista de Sant Pau

A prop de la Sagrada Família es troba una altra joia del Modernisme, un espectacular hospital obra de Domènech i Montaner. L’arquitecte es va inspirar en els hospitals més moderns d’Europa de l'època i en les idees higienistes, així que va dissenyar un centre amb pavellons aïllats (cadascun per a una especialitat), envoltats de jardins i connectats per passadissos subterranis. Domènech i Montaner creia que l’harmonia estètica i l’ambient agradable eren beneficiosos per la salut.

Laberint d'Horta

Poca gent sap que és el parc més antic que es conserva a la ciutat i tenir un laberint al seu interior va que jugui amb avantatge. Esta situat al barri d’Horta, al costat de Collserola i, a part del dèdal, té un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX. També hi han fonts, una cascada i diverses escultures sobre la mitologia grega. 

Un pintor de renom

 

Antoni Viladomat i Manalt va ser un pintor d’estil  barroc català al segle XVIII.

Va néixer a Barcelona l’any 1678 i va morir el 22 de gener de 1755 a la mateixa ciutat.

El seu pare treballava molt cops amb artistes de l'època. Viladomat des de ben petit

va entrar amb contacte amb el mon artístic, entre els 13 i 14 anys va anar a estudiar a un taller de pintura que es diu Joan Baptista Perramon que era un pintor bastant conegut en aquell moment.

 

Com el seu pare tenia tants contactes artístics des de ben petit va aprendre veient escultors i argenters. Amb el seu estil va arribar molt lluny arribant a ser molt popular a l'església però també a l’alta burgesia que li van demanar temàtiques noves que les va resoldre a la seva manera i així va crear dos quadres, Les Estacions que per cada una d'elles tenia atribuït un quadre i  La dona del ventall.

 

De fet el seu nom surt fins en l’actualitat ja que té com un reconeixement el carrer Viladomat, i fins i tot institucions com el nostre institut.

Parc Güell

 

Parc Güell

És un parc públic amb jardins i elements arquitectònics que està situada a la part superior de la ciutat de Barcelona, Espanya. Als contraforts de la serra de Collserola. El parc es troba en el vessant sud de la muntanya del Carmel al barri de la Salut, al districte de Gràcia i a la vessant nord on es troba el parc i el barri del Carmel, al districte d'Horta-Guinardó.

Quina és la seva història?

 

El parc deu el seu nom a Eusebi Güell, un ric empresari membre d'una influent família burgesa de la Ciutat Comtal. El comte Güell es va instal·lar en una antiga masia de segle XVII va ser reformada al segle XIX, situada al recinte del parc abans de la seva urbanització a la casa de Larrard.

 

Com l’han fet?

 

Quan Gaudí es va fer càrrec de el projecte, la zona estava desforestada. Per aquest motiu, va escollir espècies mediterrànies autòctones. Les que millor s'adaptaven a el terreny eren el pi, el garrofer, l’alzina, el roure, l’eucaliptus i la palmera, entre d’altres espècies. El parc es divideix entre la zona monumental “la projectada per Gaudí” i una zona forestal al vessant nord de la muntanya del Carmel, que compta com a element més destacat amb la font de Sant Salvador d'Horta. Es una mina natural d'aigua, situada en un paratge de plàtans, roures, freixes i arboços. A la paret del sortidor destaca un plafó de ceràmica amb la imatge de sant Salvador d'Horta agenollat ​​davant la Verge amb el nen.

La nova normalitat de la Covid

 

La covid-19 és un virus que va sorgir, possiblement, el desembre de 2019 a Wuhan, la Xina. És un virus que et pot causar la mort, però no en tots els casos. La covid-19 es contagia normalment pel contacte físic o directe amb les diferents mucoses del nas, boca o ulls, o per l’aire quan algú tos. La covid-19 ha fet que hàguem de prendre diverses mesures per no contagiar-nos, encara que siguin pesades, es recomana seguir per no propagant el virus:

 

-       Posar-se la mascareta

-       Portar sempre gel desinfectant

-       Estar a 1,5 m de distància amb les persones amb les quals NO vius.

-       No tenir contacte físic directe amb algú que té gran risc (persones grans o amb problemes respiratoris)

-       Rentar-se les mans sempre que es pugui

 

Els diferents símptomes

 Els més comuns són la febre, la tos seca i el cansament. Després n’hi ha que en són de menys comuns: dolor, mal de coll, diarrea, mal de cap, pèrdua del gust i l’olfacte i diferents erupcions a la pell o decoloració als dits de la mà o el peu. Al final hi ha símptomes que són molt greus com la dificultat per respirar, dolor o pressió al pit i perduda de la parla o del moviment.  Aquest virus ha tingut  més de 50 milions de casos de contagi en tot el món, 33 dels quals han pogut ser curats i 1,26 han arribat a la mort.

Els tres països que han registrat més casos actualment són Els Estats Units, amb més de 10 milions, Índia, amb 8,59 i Brasil, amb 5,68. Actualment Espanya, té 1,38 milions de casos. 

El descobriment de la Covid-19 i la propagació tan ràpida que vam sofrir va fer que es prenguessin mesures desesperades, com quedar-se tres mesos tancats a casa. Els tres mesos es pot dir que depèn de la persona se li van passar ràpids o lents. Fèiem classes virtuals i podíem parlar amb els amics per videotrucada. La gent va fer servir aquests tres mesos per descansar de tot, encara estan pendents de la situació. Ens van començar a desconfinar en diferents fases:

 

-       1a fase: És comencen a permetre reunions de 10 persones o menys mantenint la distancia. Es poden obrir les terrasses dels bars i restaurants amb un 50% de l’aforament limitat. També es poden obrir els hotels (amb la clausura de les zones comunes) i llocs de culte amb l’aforament limitat. En un vehicle privat poden pujar les persones d’un mateix habitatge fins al màxim de 9.

-       2a fase: Es pot sortir sense franges horàries menys per les persones mes vulnerables. Els espectacles si són en aire lliure poden tenir un màxim de 400 persones i si és un espai tancat de 50. Els bars i restaurants poden obrir a dins amb un màxim del 40 per cent de les taules i els espais de culte amb un 50. Els centres comercials poden obrir-se amb una capacitat del 30 per cent en les zones comunes i un 40 en els diferents establiments. 

3a fase: Es permet viatjar en ferris i  l’obertura de bars i restaurants amb un 50 per cent de l’aforament. Actualment, però, s’han tornat a tancar bars, restaurants i altres establiments d’oci a causa d’una segona onada de la Covid-19

La visió de Patricia Bath

 

Va néixer al 4 de novembre de 1942 al barri de  Harlem i va morir al 30 de maig del 2019 a San Francisco. Patricia Bath va ser oftalmologa i inventora americana ja que va obrir un gran camí per a les dones i els afroamericans en diferents aspectes. Ella va ser la primera dona negra en treballar com a resident a oftalmologia a la Universitat de Nova York. També, va formar part del personal com a cirurgiana al Centre Mèdic UCLA. Bath va ser titular de quatre patents en total.

 

A mesura que creixia anava veient que a la seva comunitat no hi havia doctors negres com ella, i que les seves opcions a l’hora de triar carrera eren limitades. Els seus pares sempre l’havien fet costat quan ella volia aprendre, anar a la universitat, etc. Llavors li van regalar un set de química de joguina, amb un microscopi inclòs. Va ser en aquell moment quan Patrícia va saber que volia dedicar-se a la ciència.

 

Amb només setze anys, ja va ser premiada per les seves investigacions científiques. Va estudiar química i després medicina, i va començar a treballar entre l'hospital Harlem i a fer la seva residència a la universitat de Columbia, on es va especialitzar en oftalmologia. Va treballar en els consultoris de tots dos barris de Nova York, on va notar que els barris més pobres hi havia més problemes de visió, perquè no tenien salut oftalmològica des de petits. Patrícia va començar una sèrie d'intercanvis, animant a oftalmòlegs a fer cirurgies gratis a persones amb pocs recursos. El 1973 va partir a UCLA, on va ser la primera dona negra membre de la facultat d'oftalmologia. El 1976, va ser una de les cofundadores de l'Institut Americà de la Prevenció de la ceguesa, que va establir que "la visió és un dret humà bàsic".

 

Però Patrícia es va fer famosa pel seu gran invent que ha canviat la vida de milers de persones del món. Aquest es diu “Laserphaco Probe”, un aparell que va permetre fer operacions de cataractes i recuperar la visió sense dolor. Se li va ocórrer la idea a principis dels vuitanta, i el 1988 la va poder patentar. Convertint-se en la primera dona afroamericana a tenir una patent per a un aparell mèdic.

 

Quan va anar a explicar a un dels directors d'un important institut de salut, i li va dir el que havia aconseguit, aquest li va dir que era impossible que ella hagués aconseguit el que altres metges havien intentat per anys. Patricia Bath va parlar públicament de tota la discriminació que va patir de part de la comunitat mèdica i acadèmica per ser dona i negra (li passaven les pitjors oficines per treballar ja que no confiaven en els seus coneixements) i només després del seu pas per Europa, on va ser celebrat el seu talent i investigació, va ser quan les coses van canviar el panorama. Patrícia es va retirar de la ciència oficialment el 1993.

Entre el Reggaeton i el trap latino

 

Origen

El trap llatí o trapetón és un subgènere que té els seus orígens a finals de la dècada de l'any 2000 a Puerto Rico. Va ser popularitzant massivament a mitjans de la dècada dels anys 2010, coexistint juntament amb el reggaeton dins la cultura urbana porto-riquenya.

Les arrels d'aquest subgènere es troben en diverses cançons d'artistes com Arcàngel , Ñengo Flow , Randy , De la Ghetto , Yaga & Mackie, entre d'altres, principalment “reguetoneros” i cantants de Puerto Rico , a finals de la dècada de l'2000. Randy i Arcàngel es van atribuir l'haver començat l'any 2006 el moviment del trap llatí mitjançant cançons com “Me compré un full” i “El pistolón”.

 

Actualitat

 

En l'actualitat, el trap llatí ha guanyat cada vegada més fama i repercussió. Guarda similituds amb el reggaeton i molts artistes d'aquest gènere han experimentat amb el trap. Bad Bunny s'ha convertit en un dels representants de l'trap llatí

 

Diferència entre trap i reggaeton

 

Encara reggaeton i trap comparteixen algunes arrels, també és possible fixar diferències entre les seves influències. En el reggaeton conflueixen el rap llatí amb sons caribenys i, òbviament, el reggae de Jamaica que també va ser determinant per "batejar" el nou gènere.

 

Molts creuen que trap i reggaetón parlen per igual de violència i sexe explícit, però els crítics musicals tracen una diferència entre les lletres de tots dos. En el reggaeton, envoltat durant anys de crítiques a la cosificació de les dones en les seves lletres masclistes, alguns artistes opten ara per cançons amb l'amor com a protagonista i un llenguatge més romàntic i menys vulgar.

 

"La lletra de l'trap sol ser més vulgar. Parla de sexe, d'egocentrisme, de droga, d'infidelitat desenfrenada ...", el missatge que aquest gènere llança a la joventut que el consumeix de forma massiva i omple els concerts de les seves estrelles.

 

Els búnquers del Carmel

 

Els búnquers situats a dalt de tot del barri del Carmel és un mirador des del qual es   pot observar tota la ciutat de Barcelona a vista d’ocell. Situat al cim del Turó de la Rovira al barri del Carmel, té una una alçada de 262 metres per sobre el nivell del mar. Els búnquers són un perfecte mirador sobre la ciutat de Barcelona, amb una vista panoràmica única de 360 graus. Es pot arribar amb cotxe però també es pot anar amb transport públic, tot agafant l’autobús 24 i després caminant uns 5 minuts. En total,  el trajecte dura una mitja hora, aproximadament.

 

 Quan anar?

Ja fa uns anys que els búnquers estan de moda i molts turistes pugen per veure la ciutat de Barcelona d’una forma totalment diferent. Actualment, aquesta zona -coneguda també, com el barri dels canons- té una gran popularitat i es recomana anar de dilluns a dijous, per evitar trobar-se aglomeracions ja que la zona tampoc és massa gran i sempre hi ha molta gent. Una bona opció és anar pel matí per veure la sortida del sol ja que a aquella hora no hi ha quasi gent. En canvi, si decideixes anar per la tarda, potser el trobes una mica més de gent però hi haurà tanta com els caps de setmana.

Vistes al mar i la muntanya

Si mires cap a la muntanya, podràs veure la muntanya de Collserola, la Torre de Telecomunicaciones, el Tibidabo, els barris de Carmel, Horta, Vilapicina, La Clota i La Font d’en Fargues.

El passat dels búnquers

Els búnquers eren unes construccions que les tropes antifeixistes van construir durant la Guerra Civil per protegir la ciutat. Els soldats s’hi estaven allà dia i nit. Després de la guerra els canons van ser destruïts i es va aprofitar per fer el barri dels canons, l'últim lloc on va haver-hi barraques a la ciutat de Barcelona. Les condicions de vida als búnquers no eren molt bones ja que l'aigua no arribava a dalt de tot, i van haver de fer una aixeta en un dipòsit que hi havia en aquell indret.

El nou mercat de Sant Antoni

 

Un dels mercats més coneguts de Barcelona és el mercat de Sant Antoni. Es va inaugurar al 1882, però al 2007 es va celebrar un concurs per remodelar-lo ja que havia quedat molt antic. El projecte que va ser seleccionat va ser el del despatx Ravetllat Ribas Arquitectes. Les obres van començar al 2009, i finalment va ser inaugurat en 2018. Van trigar quasi 10 anys a fer la nova reforma del vell l’edifici,  ja que a l’iniciar l’excavació es van trobar restes de la muralla, (concretament, al Baluard de Sant Antoni), i van haver d’endarrerir les obres de remodelació del nou mercat.

Durant les obres, el mercat es va instal·lar de forma provisional a la ronda Sant Antoni, en una carpes provisionals, fins la finalització de les obres del nou mercat on hi ha parades dedicades a alimentació i roba. A més, el nou supermercat té una planta subterrània on hi ha un supermercat d’una coneguda marca alemanya. També, cada diumenge, hi ha un mercat de llibres als afores de l’edifici que es fa des de fa molts anys.

El mercat de Sant Antoni ocupa actualment una illa de l’Eixample amb una forma molt peculiar, ja que és com una especie de estrella de quatre puntes. A la part de sota, es poden contemplar restes de la muralla amb una mica d’informació. Les seves quatre entrades donen a els carrers Comte Borrell, Comte Urgell, Manso i Tamarit.

Les cúpules de Leonardo

 

El passat dilluns dos de novembre, els alumnes de tercer de l’institut Viladomat vam fer una activitat sobre les cúpules de Leonardo, que son figures geomètriques que formen una gran cúpula. L'activitat va ser dirigida per la Irene, una treballadora del museu de les matemàtiques de Barcelona.

 

L’activitat, que es va desenvolupar durant una hora per cada grup, semblava difícil, ja que al principi ens van dir que només es podien construir amb unes fustes rectangulars. Aquestes fustes tenien 4 forats, dos petits al mig i una gran a cada banda sota la fusta.

 

La Irene ens va explicar que només podrien unir les fustes amb forat petit junt amb un gran i així . Els va ensenyar un total de 16 maneres per construir una cúpula, la primera era primer fer un quadrat gran, un petit, un altre gran i així fins a acabar les peces.

 

Segons els comentaris de la gent va ser una activitat molt bonica perquè van poder aixecar la cúpula i fins i tot moure'ns amb ella fins que al final va caure.

De fet van tenir temps de fer una altre cúpula amb diferent patró primer un hexàgon, després d'un triangle un rombe. Van poder fer 6 salts consecutius amb una estructura fins que es va trencar.

Marie Curie, una científica pionera

 

Marie Curie va néixer al 7 de novembre de 1867 a Varsòvia, Polònia i va morir a França al 4 de juliol de 1934. Va ser la primera dona que es va llicenciar en Física i Química i també va ser la primera dona a rebre dos premis Nobel en aquestes especialitats. També va ser la primera dona a ocupar el lloc de professora de la Universitat de París.

                            

La seva família havia perdut les seves propietats i fortunes durant les invasions russes, fet que va obligar Marie Curie a treballar de valent per seguir endavant. La seva mare va morir quan tenia deu anys, a causa de la tuberculosi, i seguidament una de les seves germanes, Zofia. Tot i això va assistir a l'internat i més tard a l’institut d'on sortirà amb una medalla d’or. L’any següent, el va passar a la casa de pagès d'uns parents del seu pare, possiblement per un col·lapse a causa de la depressió. Va seguir estudiant, i fins i tot a fer un acord amb la seva germana, Bronislawa. Ella l'ajudaria amb els seus estudis de medicina a París a canvi d'assistència similar dos anys més tard. Degut a això Maria es va fer professora particular d'un familiar, i es va enamorar d'un alumne seu. Les dues famílies van prohibir aquesta relació i aquesta decisió va afectar els dos.

 

La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va premiar a Marie Curie amb el premi Nobel de Física el 1903, al costat del seu marit, Henry Becquerel, «en reconeixement de les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberts per Henry Becquerel».

 

En 1893, Marie Curie es va llicenciar en Física per la Universitat de París i tan sols un any més tard, va conèixer al seu marit en 1895 i pare de les seves dues filles, que aquest cop era el científic Pierre Curie.

 

El 1898 van anunciar el descobriment de nous elements: el radi i el poloni, tots dos més radioactius que l'urani. No obstant això, no va ser fins quatre anys després quan van poder demostrar la seva troballa.

 

1903 va ser l'any del 'reconeixement al seu treball. No només va aconseguir el seu Doctorat, sinó també va rebre el Premi Nobel de Física al costat del seu marit i a Becquerel per les seves investigacions sobre la radioactivitat.

 

Tot i la importància de Madame Curie en aquestes troballes, no va tenir el mateix reconeixement que el seu marit. El 1904, Pierre Curie va ser nomenat catedràtic de la Universitat de París i dos anys més tard va passar a ser membre de l'Acadèmia Francesa.

 

Malauradament, el 1906, un carro de cavalls va posar fi a la vida de Monsieur Curie. Això va fer que Curie ocupés la càtedra de Física del seu marit a la Universitat de la Sorbona, convertint-se en la primera dona catedràtica d'aquesta universitat.

 

Marie Curie va morir a Sancellemoz, França, el 4 de juliol de 1934  va morir a causa d’una anèmia aplàstica amb seixanta-sis anys i va ser enterrada al panteó familiar de París.