Xerrada Open Arms

 

El passat divendres, 19 de novembre, va venir una noia de l'ONG Open Arms que es diu Teodora i ens va explicar qui eren ells, com funcionava l'ONG i el seu objectiu principal.

Ells són un grup de persones voluntàries amb diferents càrrecs o posicions; algunes s'ocupen de recórrer el mar buscant pasteres, però també són necessàries persones que treballen ocupant-se d'informar a la gent, recaptant diners pels refugiats i per la seva assistència mèdica. Gràcies a ella ens vam adonar de la posició i situació en la qual estan algunes persones del nord d'Àfrica.

Per altra banda, també va comentar, que les persones que volen fugir de la guerra o de països subdesenvolupats, volien anar a Europa, per buscar una vida digna i millor. Però de camí a Europa, abans de creuar el mar Mediterrani, més específicament a Líbia, és molt fàcil caure a les mans de les màfies que esclavitzen persones, abusen d’elles, els amenacen de mort i moltes altres desgràcies.

Per descomptat el viatge en pastera cap a Europa tampoc és fàcil. No tenen aigua ni menjar i molts dies, passen molt fred. Hi ha entre 100 i 150 persones en una pastera on se suposa que hi hauria d’haver 50 i a sobre la mafia, els hi demanen una gran quantitat de diners per armilles salvavides que estan fets d’esponja la qual cosa només faran que s’enfonsin més ràpidament.

En els casos que els voluntaris d’open arms es trobin cossos morts en les pasteres, cal que també els pugin a bord al vaixell, ja que quan arribin a port cal registrar totes les morts que hi han hagut en el mar Mediterrani, perquè si no ho fessin, ningú sabria la quantitat de persones que han deixat la seva vida allà.

Fins i tot, la Unió Europea, que és conscient de les morts al Mediterrani, no vol ajudar a les persones i a més els hi dificulta el camí i prefereix posar una tanca de ferro amb punxes a la frontera d’Hongria. Però els refugiats han passat per molt abans d’aquesta tanca, així que aquest petit obstacle no és més que això, un obstacle.

De la mateixa manera que aquestes persones fugen del seu país, també va passar a Europa a la Segona Guerra Mundial i països de Llatinoamèrica ens van obrir les portes, i encara ens podríem tornar a trobar en la mateixa situació en algun moment de la nostra vida,  també agrairíem que altres països ens ajudessin, per això cal ajudar-los a ells.