El ritmo Drake

 

Aubrey Drake Graham, más conocido como Drake, es un cantante y compositor de Hip Hop, Pop y R & B (Ritmo de Blues en inglés). Nació el 24 de Octubre de 1986 en Toronto, (Canadá). De madre inglesa y padre afro-americano, cuando Drake tenía tan solo 5 años sus padres se separaron y se quedó con su madre en Canadá mientras su padre volvía a Memphis, (EE.UU) donde había nacido. El divorcio de sus padres le marcó profundamente y le obligó a hacerse adulto a temprana edad. También le influenció en los estudios ya que tuvieron que cambiar de barrio y de escuela varias veces porque Drake no conseguía centrarse.

 

En 2006, con 20 años Drake grabó su primer mixtape llamado “Room”, con artistas como Trey Songz y Lupe Fiasco. Año después grabó su segundo mixtape llamado “Comeback Season”. Fue sacando canciones hasta 2009 que su fama empezó a aumentar y comenzó a trabajar con grandes artistas como Rihanna, Dj Khaled, Jay-Z, etc. Ese mismo año Drake tuvo una caída en su concierto con Lil Wayne interpretando “Best I Ever Had”. Esa caída lo llevó a una operación quirúrgica de los ligamentos de la rodilla.

 

En 2010 sacaria su primer álbum llamado “Over” y con ese álbum consiguió una nominación a los Grammy como mejor interpretación rap en solitario.

 

Actualmente tiene 34 años y es uno de los artistas más conocidos del pop.

El sabor de l'Orient

 

Ja se sap que ara la cuina japonesa està molt de moda. Per arreu han aparegut restaurants japonesos de diferents classes i categories, des d’establiments senzills fins a sofisticats restaurants de preus molt elevats, passant pels populars take away o, fins i tot, botigues especialitzades on poder comprar tot allò necessari per elaborar la cuina japonesa a casa. D’aquesta manera ens endinsem en un món gastronòmic molt desconegut per a alguns però ja molt habitual per altres.

Japó és un país culturalment mil·lenari i gastronòmicament les seves arrels es poden buscar a l’edat antiga (moment en què tenia fortes influències de la Xina); durant l’edat mitjana va anar evolucionant i el 1868 Japó i la seva cuina entraven de ple a l’era moderna. Els darrers cinquanta anys de la seva història han significat la modernització de la seva tradició i el 2014 la cuina japonesa tradicional va ser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la UNESCO.

 

La cuina japonesa es caracteritza per la seva senzillesa i la seva delicada composició, però a la vegada per unes presentacions plenes de color i força.

 

Els seus principals ingredients són:

●     la salsa de soja (fonamental),

●     el sake, pot servir com a beguda o per cuinar segons la seva qualitat,

●     el mirin, una varietat de sake que porta sucre i només serveix per cuinar,

●     el miso, pasta de soja fermentada (que pot tenir diversos colors i textures),

●     el dashi, és un brou compost de bonítol sec, d’algues kombu o d’una barreja d’ambdós,

●     el vinagre d’arròs, o d’arròs i blat,

●     i les algues, les principals: wakame, iziki, kombu, nori.

 

Els plats més populars.

Sushi: És el menjar japonès més conegut fora del japó. Consisteix en una base d’arròs amb peix o marisc cru o semi-cru i altres ingredients com verdures i ous.

Existeixen diferents tipus de sushi, com per exemple els makisushi que es troben enrotllats  en alga nori. El sushi s s’acompanya de salsa de soja, wasabi i jengibre marinat. 

 

Tofu: El tofu és un aliment que es prepara a partir de la llet de soja. Les seves característiques són semblants a les del formatge fresc. El tofu es pot cuinar de diferents maneres i es pot menjar tant fred com calent. És originari de la Xina però ara és molt popular al japó

 

Tsukemono: Diverses verdures adobades que es mengen com d’acompanyament o per picar.

 

Edamame: L’edamame són un plat de mongetes verdes cuites amb sal, és mengen com un aperitiu.

 

Algues: Hi ha diferents tipus d’algues que habitualment s’utilitzen en la cuina japonesa com: Wakame, Hijiki o Nori.

Tempura: La tempura és una barreja de verdures i marisc arrebossats

Karage: Pollastre fregit marinat en soja i gingebrea.

Katsudon: Igual que el tonkatsu, el katsudon és un filet de porc empanat, però servit sobre arròs amb ou revolt i espècies per amunt.

Okonomiyaki: Espècie de truita amb diferents ingredients barrejats amb farina i fets a la planxa. Típica de la regió de Kansai i amb diferents variants.

Yakisoba: Fideus de farina de blat fregits amb verdures i, en alguns casos, porc.

Gyoza: Són crestes farcides amb diferents ingredients, les més comunes són de verdures o gambes, però també poden ser de carn.

Takoyaki: Consisteix en boles de farina fregides farcides d’un tros de pop. Junt amb okonomiyaki, és un dels menjars típics de Kansai.

Vidas increíbles: Tina Turner

 

Tina Turner nació el 26 de noviembre de 1939 en Nutbush, (EE.UU) una comunidad de Estados Unidos. Tina Turner fue adoptada con 3 años por una pareja blanca, pero terminó viviendo con sus abuelos. En su escuela de secundaria se enamoró de un chico llamado Harry Taylor, quien tiempo después se enteró de que el muchacho ya estaba casado. Se llevó su primera decepción amorosa, pero no la última. Tiempo después empezó trabajando en un hospital como auxiliar de enfermería pero terminó haciendo un dúo musical con su hermana Aillene aunque no duró mucho tiempo. Después la admitieron en un grupo musical llamado The King of Rhythm, el lider del cual era Ike Turner.

 

Tina se acabó formando pareja con el saxofonista del grupo, que la dejó embarazada con 18 años y luego no quiso saber del bebé. Cuando su madre se enteró, la echó de casa. Ahí entró en acción Ike, el líder de la banda que se “aprovechó” de la situación para conquistarla dándole consejos y ayudándole. Empezaron a salir y a pesar que al principio todo fue bien, él la haría infeliz años más tarde. Tuvieron un hijo, y dos años después Ike le pidió matrimonio, a lo que Tina aceptó ya que llevaba tiempo conviviendo con él.

 

El matrimonio tuvo otro hijo y al quedarse embarazada, Tina descubrió que una de sus mejores amigas esperaba un bebé con Ike, su marido. Tina abortó el bebé y un año después, a causa del maltrato de su matrimonio, ella quiso suicidarse. Tina tuvo que pasar por una operación nasal a causa de los golpes de su pareja. En aquellos tiempos, Tina no podía dejar a Ike por el poco respeto que se tenía a las mujeres en aquellos tiempos.  

 

A finales de los 70 Ike mostró su lado más miserable. Él se dio cuenta de que al público le gustaba más Tina que Ike y a causa de los celos decidió quedarse con la mayor parte de los ingresos. Cuando la mujer se dio cuenta lo quiso dejar para siempre y allí, en un hotel llamado Dallas Statler Hilton, Ike le dio una paliza que escandalizó a los huéspedes del hotel. Después de esa difícil situación, Tina consiguió dejarlo para siempre y empezó su carrera en solitario. Ike se fue escondiendo hasta su muerte en 2007.

 

Ahora ya está retirada con 80 años, pero ha sido y siempre será una estrella muy importante en el mundo de la música.

Barcelona és una superilla

 

El nou pla de la ciutat per reduir la contaminació

Les superilles són un programa que consisteix en peatonalitzar algunes àrees de la ciutat. El va iniciar l’Ajuntament de Barcelona l’any 2016, al barri de Poblenou. Aquesta va ser la primera superilla que van fer i el resultat va ser molt satisfactori. 

Per això van continuar amb el projecte endavant i van fer la segona al barri de Sant Antoni. Aquesta idea per reduir el pas de vehicles per la ciutat va ser de Salvador Rueda, un home que ha afirmat que es dedica a  “transformar les ciutats per salvar el planeta”.

L’objectiu d’aquest projecte és salvar 3.500 vides anuals, reduint aproximadament el pas de 1000 cotxes diaris. Menys vehicles, menys contaminació.

Les zones de la ciutat on han aplicat aquest projecte actualment són llocs públics més saludables, més segurs i més acollidors. També contribueix a que hi hagi més àrees verdes i espais on els vianants siguin protagonistes. Afavoreix als negocis del barri i ajuden a l’economia de proximitat. S’han implementat signes de pintura sobre el terra, s’han col·locat arbres plantats en recipients mòbils i s’ha instal·lat mobiliari urbà, entre moltes altres coses. També ha donat lloc a parcs infantils, pistes esportives i taules de pícnic. A part dels implements físics, s’han pogut muntar diverses activitats i tallers de tota mena. Tot això per fer de la ciutat un espai més atractiu i còmode.

Aquesta operació és una prova per a un futur pla de ciutat que vol substituir el transport privat per donar-li lloc al transport col·lectiu, als vianants i a les bicicletes. Ens sembla molt bona idea que l’Ajuntament impulsi aquest tipus de projectes perquè és necessari que els residents de la ciutat estiguin a gust als espais públics.

El basquet de James Harden

 

L'ara mateix jugador de la famosa NBA James Harden, va ser traspassat fa als Brooklyn Nets fa cinc dies, per una quantitat no més ni menys que 4 primeres rondes del draft  i la possibilitat d'intercanviar altres 4 primeres rondes. Un traspàs que deixa als Nets amb tres estrelles ofensives i que obra una finestra a guanyar l’anell de l'NBA del 2021.

Harden va arribar dijous a Brooklyn, es va acomodar divendres i va lliurar un triple doble dissabte en el seu primer partit com a jugador dels Nets, amb una victòria de 122-115 sobre l'Orlando Magic. Els 32 punts, 14 assistències i 12 rebots de Harden van formar el primer triple-doble de 30 punts per a un jugador que debutava amb un nou equip a la història de l'NBA.

"Tenim un talent especial en aquest vestuari", va citar Harden després del partit. “Tiradors, jugadors, defensors molt versàtils. Una mica de tot. Això és el que necessitareu, sobretot pel que fa a la pos temporada. Però òbviament, no hem construït tanta química com voldríem, però aquell primer joc ens va semblar bé estar a la pista i donar confiança als nois, donar energia als nois. Això és el que prendrà al llarg de l'any i, una vegada que es construeixi això i els nois es creguin mútuament, fa por ”.

James Harden va debutar amb l'Oklahoma City Thunder en el 2009 en aquell partir va lliurar 37 punts, 12 assistències i 6 rebots, convertint-se així en el segon jugador amb millor percentatge d'anotació en el debut amb el seu equip i el primer jugador dels Rockets després de Hakeem Olajuwonen que també va aconseguir 37 punts i 12 assistències.

Després d’anar als OKC se'n va anar als Houston Rockets, amb un traspàs que incloïa a Kevin Martin i Jeremy Lamb, també hi havia dos drafts de primera ronda i una de segona.

Allà als Rockets es va transformar en l'estrella que és ara, durant la seva etapa als Houstons ha guanyat premis com el MVP del 2018, el líder d’assistències de la temporada 2017, ha anat als NBA-All Stars des del 2013 fins al 2020. En els OKC també va guanyar sisè home de l'any en 2012, i també en el primer equip All-Rookie.

El sabor potent de la cuina mexicana

 

Incomptables cultures han influït en la història de la cuina mexicana des de l’època prehispànica. Al referir-nos a la cuina mexicana la relacionem amb plats forts i amb molt sabor, ja que s’utilitzen molts condiments i herbes per la seva preparació. Una de les que destaca és la Bixa, una planta provinent del Carib que ajuda a donar un sabor no apte per a tots els paladars. Després hi ha altres més conegudes com el julivert, el pebre, el coriandre, la menta verda o l’orenga

 

En la dècada dels setanta, en la segona meitat del segle XX, la gastronomia mexicana no passava per un dels millors moments. La cuina nacional no es considerava prou bona per a estar present en els restaurants. Després d’uns anys de calma i  gràcies a la revolució mexicana amb una cuina tradicional potent, aquest període va provocar l’oblit d’una gran part de les receptes i amb elles moltes matèries primeres que el componien, desapareixent amb elles espècies i ingredients que en l’actualitat es podrien fer servir als plats.

 

La base de la gastronomia mexicana va començar en l’època prehispànica amb el cultiu del blat i el desenvolupament dels aliments que tenien com a base aquest ingredient. El blat és un dels productes més utilitzats en les receptes de cuina d’aquest país centreamericà, ja que, per exemple, es poden trobar habitualment a les ja conegudes “tortitas”.

 En la cuina mexicana son molt comuns els moniatos bullits que s’utilitzen com a acompanyament, o altres vegetals com les carabasses, la xaiota o carabassera, una planta d’on s’extreu el cabell d’àngel, però els mexicans no només l’utilitzen en dolç, sinó també en caldos o guisats.  

 

Un altre vegetal molt important en la cuina Mexicana és l’avocat, l'ingredient principal de la salsa de guacamole. La textura cremosa d’aquest producte i el seu gust espectacular el converteixen en un aliment perfecte i molt utilitzat en la gastronomia mexicana. És molt comú menjar-lo amb nachos o amb tacos i tortitas.

 

Els bitxos és un producte molt bàsic i molt utilitzat. Es tracta d’un vegetal que podem trobar en diferents colors, com el verd, el vermell o el groc i que aporten un fort gust picant en moltes ocasions, en grans quantitats de receptes i plats mexicans. Però no tots els bitxos són picants, hi ha de molts tipus diferents i també poden ser dolços i menjar-se al natural.

 

Amb l’arribada dels espanyols també es va donar una fama en la gastronomia i els plats precolombins es van veure enriquits amb la introducció de les fruites, sucre, oli, cereals com el blat, les espècies com l’orenga i el pebre negre, guanyat boví, oví, pollastres, porcs, llet i arròs, entre d’altres.

 

Així van néixer els plats que li han donat fama mundial a la Gastronomia Mexicana com: el mole, el bitxo a nogoda, la sopa de llima, les carnetes i els famosos tacos, entre altres. Pel que fa a les postres també la cuina Mexicana té les seves importants aparicions amb el flam, la capirodata i la gran varietat de dolços tradicionals elaborats amb llet i sucre. El 2010, la cuina tradicional de Mèxic va ser reconeguda per la UNESCO a la seva llista de Patrimoni Immaterial.

El cantante más escuchado en el año de la pandemia

 

Este año ha sido un año de muchos artistas y álbumes increíbles, pero como siempre  hay un artista que se clasifica como el más escuchado del mundo. Este año, el artista puertorriqueño Bad Bunny ha sido el artista más escuchado en 2020 en la plataforma musical Spotify, lo que és una sorpresa más de las que nos ha traído este 2020, ya que es la primera vez en la historia de la plataforma en la que un artista de habla hispana se coloca en el primer puesto a nivel mundial.

Bad bunny nació el 10 de marzo de 1994 su estilo de música es trap latino y reggaeton. Su amor por la música lo tuvo desde niño, pero nunca tomó clases ni estudió nada por el estilo. Años después, a su edad de 13 años, comenzó a publicar canciones en la plataforma de YouTube y otras redes sociales, y sus seguidores empezaron a crecer muy rápido. A mediados del 2016 se unió a “Hear This Music”, una discográfica con la cual lanzaría su tema de “La Ocasión”, tema que subió muy rápido en el mundo del trap. “Hear This Music” ayudó a Bad Bunny a sacar algunos otros temas con gran éxito como “Diles”, “Soy Peor”, “Tu No Vives Así”.. etc. Gracias al crecimiento de su éxito consiguió varios Grammy Latino y consiguió trabajar con grandes artistas en el mundo de la música.

Su corta pero increíble carrera ha conseguido que Puerto Rico no sea el único sitio en el cual escucha este grande artista, sino que también tiene multitud de seguidores en Estados Unidos, Europa, Latinoamérica y otros muchos lugares del planeta. Hoy en día es uno de los artistas más escuchados internacionalmente. Algunas plataformas donde puedes escuchar a Bad Bunny son; YouTube, Spotify, Youtube Music, Deezer.

Una visita a Nova York

 Nova York és una de les ciutats més visitades del món cada any. La ciutat es compon de cinc boroughs: Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Staten Island (també coneguts com a "districtes metropolitans")

Té una gran influencia mundialment en temes com l’arquitectura, l'entreteniment l’art i la moda. Nova York té grans gratacels que són tota una atracció turística, i són avui dia un component principal en la ciutat. Els seus entreteniments, com per exemple, els espectacles musicals són també una gran atracció turística i una molt bona experiència, tant per nens com per a adults.

En quant la moda i l’art, Nova York compta amb més de 40 museus dedicats a l’art.

A més a més és una ciutat on la moda és un tema estrella, ja que la primera fashion week es va celebrar a Nova York. Aquest event és el més important en la indústria de la moda avui en dia.

Quan em costarà el viatge?

Molta gent vol anar de viatge a Nova York durant la seva vida, però no és especialment econòmic per a tothom. Un passatge d’avió pot tenir diferents preus.

Cal dir que els preus dels hotels varien, depèn de l’època de l’any en la que viatgis, igual que els vols. Ara els preus han baixat molt a causa de la pandèmia de la covid. 

El vol

Depèn molt de quina època de l’any compris els bitllets i amb quina companyia aèria vulguis volar. Un preu acceptable per anar des de Europa és al voltant d’uns 400 euros d’anada i tornada.

L’hotel

Pots triar qualsevol hotel per allotjar-te a Nova York, però el preu varia molt depèn de la zona en la qual estiguis. A prop de Times Square els preus sempre són més alts, però per estar a gust amb la teva visita a Nova York, és més recomanable agafar un hotel a prop de la zona cèntrica.

 

Fora de Manhattan els preus baixen una mica, però si tens pensat agafar un hotel per aquesta zona, és recomanable que estigui a prop del metro o tren perquè et puguis desplaçar amb facilitat.  

La Gastronomia de la ciutat “que mai dorm”

Nova York és molt coneguda per les seves hamburgueses, hot dogs, pizzes, etc. Però aquí teniu quatre menjars que simplement necessiteu tastar i que potser no coneixeu. 

Hot Dog

És el menjar ràpid més típic de Nova York. Els novayorquesos dinen amb molt poca estona i normalment ho fan pel carrer. Pots trobar molts llocs de venda de Hot Dogs pel carrer.

Pretzeles

Allà les mengen per berenar, però també es poden menjar per dinar o sopar com a complement del plat. 

Mc and cheese

Es un plat molt típic allà, consisteix en pasta amb formatges diferents amb els quals fer una salsa cremosa.

Eggs benedict

És un plat que es menja per brunch, que és molt típic allà, vol dir entre l'esmorzar i el dinar.

Consisteix en un tros de pa tou (com brioix), bacon o salmó, sobre un ou fregit poc cuit amb una salsa especial dita salsa holandesa.

Bagels

Es un pa especial que s’utilitza molt allà. Té forma de donut amb llavors de sèsam. Pots posar qualsevol embotit dintre, però els més típics són, salmó, alvocat, enciam, pollastre, etc. També pots fer-los dolços amb, nutella, melmelada,etc.  

No pots marxar de Nova York sense visitar els següents llocs

Per poder veure totes les coses que es recomanen veure la ciutat, pots arribar a necessitar una estada molt llarga. Nova York no és visitar en dos o tres dies, ja que es necessiten almenys, una setmana per poder gaudir i conèixer-la una mica.

 

Per això et recomanem les següents visites:

 

Passejar pel Central Park. És l’espai verd més gran de Nueva York i un dels més grans del mon. Té quatre quilòmetres de llarg i 800 metres d’ample. A les 340 hectàrees que ocupa trobareu prats, llacs, cascades i zones que semblen boscos. Dins el mateix parc també es troba el Zoo i altres atraccions.

L’Estàtua de la Llibertat és el monument més famós de Nova York. Medeix 46 metres d'altura (93 si comptem la base) es troba a Liberty Island, i per visitar-la cal anar en un ferri. Per agafar aquest vaixell has d’anar a Battery Park, al sud de Manhattan. Durant molt temps es podia visitar la torxa per dins. Avui en dia, les úniques parts del monument – i que va ser un regal de França als americans- que podem descobrir són el pedestal i la corona. Els preus per pujar a l’estatua de la llibertat son de 19,25 dòlars per als adults, 14 dòlars per als majors de 62 anys, i 9  dòlars per als nens entre 4 a 12 anys.

La Cinquena Avinguda és un de les carrers comercials més importants de Nova York. També anomenada l'Avinguda dels Milionaris . Com totes les avingudes de la ciutat, aquest carrer creu Nova York de nord a sud.

 

Amb els seus milers de llums i enormes cartells publicitaris, la plaça Times Square s'ha convertit en la imatge més coneguda de Nova York. Times Square està ple de bars, restaurants, teatres I museus. I a la nit, les llums ho il·luminen tot. Visitar Times Square és una cosa imprescindible en el viatge a Nova York. També és perfecta per comprar entrades per els musicals de Broadway pel mateix dia amb uns increïbles descomptes.

 

Al centre de Manhattan es troba el Rockefeller Center, un enorme complex de 19 edificis, que ha estat escenari de mítiques pel·lícules i sèries rodades a Nova York.  En el complex podem trobar oficines, botigues, estudis de televisió, restaurants, art públic, teatres i l’edifici més alt del complex anomenat Top of the Rock.

D’octubre a abril instal·len una pista de gel per anar a patinar, i durant el Nadal posen un arbre gegant. L’Empire State Building es el gratacel més important del mon i durant molts anys el més alt del planeta. Té 102 plantes i una alçada de 381 metres, i dos del millors miradors de Nova York, situats un a la planta 86 i l’altre a la 102, per veure les millors vistes de Manhattan.

El pont de Brooklyn és un símbol històric de Nova York. Creua el East River amb una distància de 1825 metres que connecta Manhattan i Brooklyn. Vist en el cinema en moltíssimes pel·lícules i sèries, el pont de Brooklyn s'ha convertit en un dels  més famosos del món. Val la pena visitar el pont de nit, ja que està il·luminat.

També has de visitar alguns dels museus més importants de Nova York, com ara el Museu Metropolità (MET), el Museu d'Història Natural i el MoMa.

El MET és un dels museus d'art més importants del món amb obres de Monet o Rembrandt. En el d'Història Natural podem trobar reproduccions de dinosaures i la de la balena blava. I al MoMa trobem obres de Picasso, Dalí i Van Gogh.

No más violencia de genero

 

Hace unas semanas, unos educadores vinieron a nuestro instituto para hacernos una charla sobre la violencia de género. Básicamente nos explicaron que es  y cómo reconocerla. Nos separaron en dos grupos, -chicos y chicas- y a cada grupo le explicaron cosas distintas. A los chicos les explicaron los límites para no pasarse, en forma de pirámide, y si te pasabas de ese límite era muy malo.

Por otro lado a nosotras, las chicas, hicimos una actividad que trataba sobre escribir en un papelito, de forma anónima, experiencias de violencia de género que hayamos visto o vivido. Luego pusimos todos los papelitos dentro de una caja. Una de nosotras, de forma aleatoria, tenía que leer el papel en voz alta. Lo compartimos y lo reflexionamos entre todas nosotras de manera tranquila.

Cada una tenía una experiencia tanto suya como de otras personas, pero aun así, nos sentíamos en una zona segura y de confianza. También nos explicaron los ejemplos de microviolencia, como detectar esos momentos y cómo llevarlos al respecto.

 Esa misma semana, durante la sesión de tutoría del viernes, le comentamos a nuestro tutor que queríamos hacer una actividad de reflexión para los chicos sobre este tema. La actividad trataba sobre que tenían que leer nuestros papeles en anónimo, dando su opinión después de que lo leyeran, y de esta manera, que se pusieran en nuestra piel. La verdad es que se comportaron mejor de lo que nos esperamos.

Xerrada Open Arms

 

El passat divendres, 19 de novembre, va venir una noia de l'ONG Open Arms que es diu Teodora i ens va explicar qui eren ells, com funcionava l'ONG i el seu objectiu principal.

Ells són un grup de persones voluntàries amb diferents càrrecs o posicions; algunes s'ocupen de recórrer el mar buscant pasteres, però també són necessàries persones que treballen ocupant-se d'informar a la gent, recaptant diners pels refugiats i per la seva assistència mèdica. Gràcies a ella ens vam adonar de la posició i situació en la qual estan algunes persones del nord d'Àfrica.

Per altra banda, també va comentar, que les persones que volen fugir de la guerra o de països subdesenvolupats, volien anar a Europa, per buscar una vida digna i millor. Però de camí a Europa, abans de creuar el mar Mediterrani, més específicament a Líbia, és molt fàcil caure a les mans de les màfies que esclavitzen persones, abusen d’elles, els amenacen de mort i moltes altres desgràcies.

Per descomptat el viatge en pastera cap a Europa tampoc és fàcil. No tenen aigua ni menjar i molts dies, passen molt fred. Hi ha entre 100 i 150 persones en una pastera on se suposa que hi hauria d’haver 50 i a sobre la mafia, els hi demanen una gran quantitat de diners per armilles salvavides que estan fets d’esponja la qual cosa només faran que s’enfonsin més ràpidament.

En els casos que els voluntaris d’open arms es trobin cossos morts en les pasteres, cal que també els pugin a bord al vaixell, ja que quan arribin a port cal registrar totes les morts que hi han hagut en el mar Mediterrani, perquè si no ho fessin, ningú sabria la quantitat de persones que han deixat la seva vida allà.

Fins i tot, la Unió Europea, que és conscient de les morts al Mediterrani, no vol ajudar a les persones i a més els hi dificulta el camí i prefereix posar una tanca de ferro amb punxes a la frontera d’Hongria. Però els refugiats han passat per molt abans d’aquesta tanca, així que aquest petit obstacle no és més que això, un obstacle.

De la mateixa manera que aquestes persones fugen del seu país, també va passar a Europa a la Segona Guerra Mundial i països de Llatinoamèrica ens van obrir les portes, i encara ens podríem tornar a trobar en la mateixa situació en algun moment de la nostra vida,  també agrairíem que altres països ens ajudessin, per això cal ajudar-los a ells.

Stonehenge, l'arquitectura i el misteri de l'edat de bronze

 

Stonehenge és un monument megalític de l’edat de bronze i del neolític situat a prop de Amesbury, Gran Bretanya. És un més dels molts cercles, que van trigar a construir-se més de mil anys.  Està format per quatre cercles de pedres. El cercle exterior, de 30 m de diàmetre, està format per grans pedres rectangulars de gres, que originàriament estaven rematades per llindes i avui dia en queden solament quatre al seu lloc. Tot el conjunt està envoltat d’un forat circular de 104 metres de diàmetre. 

Està compost d'un gran cercle de grans megàlits entre el 2500 i 2000 aC. El cercle de sorra que envolta aquests megàlits éstà considerat la part més antiga del monument. Concretament de l’any 3100 aC. Hi ha 83 pedres a Stonehenge de dos tipus diferents. Les més grans són anomenats sarsens, que mesuren fins a 9 metres d'alçada i pesen 25 tones de mitjana. L'opinió generalitzada és que es van portar des de Marlborough Downs, a uns 32 quilòmetres a nord. Les pedres més petites es diuen pedres blaves perquè tenen un tint blau.

Pesen fins a 4 tones i provenen de diversos llocs diferents de l'oest de Gal·les, després d'haver estat transportades des de llocs situats a 225 quilòmetres de distància. Encara no se sap com es van transportar les pedres a Stonehenge en l'antiguitat, tot i que hi ha moltes teories al respecte.

És possible que ho fessin fent servir el riu en pots de fusta o per terra arrossegats en trineus primitius fets de troncs d'arbres. Una altra possibilitat plantejada pels científics és que durant l'última edat de gel, les glaceres poden haver portat les pedres de Gal·les a algun lloc més a prop de Stonehenge. La finalitat d’aquesta construcció, se suposa que era un temple religiós, també un monument funerari o observatori astronòmic, que servia per preveure les estacions. 

Neus Català, la lluitadora antifeixista

 

Neus Català va néixer 6 d'octubre de 1915 tot i que la seva padrina la va registrar com si hagués el 15 de juny després de la desaparició dels documents i va morir al 13 d'abril de 2019. Va ser una activista antifeixista catalana, i va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi.

 Es va diplomar en infermeria l'any 1937, i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L'any 1939, va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia “Las Acacias de Premià de Dalt”, on es trobaven els anomenats (nens de Negrín), que estaven al seu càrrec. Va col·laborar juntament amb el seu marit, en activitats de la Resistència, centralitzant a casa seva la recepció i transmissió de missatges: armes i documentació, entre d'altres. Català va ser denunciada a les autoritats nazis i va ser detinguda amb el seu marit, en el 1943.

 Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 va ser deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament. Allà va formar part de l'anomenat “comando de les gandules” que era  un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen. Gràcies al sabotatge, moltes dones forçades a treballar en aquella fàbrica van unitilitzar uns 10 milions de bales i van espatllar nombroses màquines de fabricació d'armament.

 Després del seu alliberament, va tornar a França, on va continuar duent a terme la seva lluita contra el franquisme. Va viure a Sarcelles, prop de París, i en paral·lel va continuar la seva militància de Comunistes de Catalunya. Al nostre institut tenim una sala que porta el nom d'aquesta lluitadora per les llibertats.

Llegendes urbanes. Autoestopista fantasma.

 

Les llegendes urbanes són rumors públics. Es tracten de històries  o contes normalment fantàstics o prou creïbles, que es passen de familiars a amics adquirint noves informacions i versions de la zona que habitualment  solen ser en grans ciutats. 

 La característica més comuna d’aquestes llegendes és que és impossible trobar un testimoni directe del succés narrats  pel qual resulta difícil saber si és real o fictici. 

Hi han moltes d’aquestes llegendes que són populars per què s’han fet fins i tot pel·lícules i llibres. D’aquestes podem explicar que persones han estat segrestades amb l'única fi d'extirpar-los un ronyó. Un exemple de pel·lícula ambientada en històries urbanes és La nena de la curva basada en el fet -no comprovat- en que un cop una nena anava amb la seva familia de excursió i van tenir un accident amb un altre cotxe. Ella i la seva família van morir, i es diu que tots els vehicles que passin per aquella curva morirá al veure el fantasma de la nena plorant.