Canadà és un país molt extens, el segon
més gran de món, amb abundants collites i recursos naturals. La seva
gastronomia varia entre les diferents províncies i territoris, amb tradicions
culinàries que barregen les seves arrels en les britàniques, franceses i
indígenes. Durant els segles XIX i XX, l'augment de la immigració al Canadà va
comportar una enorme varietat de receptes i tradicions de les nacions d'origen
dels immigrants. Per això, es tendeix a descriure la cuina canadenca com un collage de plats de les diverses
tradicions culturals.
D'altra banda, l'extensió de país i els
diferents productes i matèries primeres han contribuït igualment a conformar la
riquesa de les diferents tradicions culinàries canadenques. No hi ha, doncs,
una única cuina que abasti tot el país, sinó que cada regió manté les seves
pròpies tradicions basades en els cultius locals i productes autòctons, donant
lloc a una curiosa fusió entre multiculturalisme i localisme. Així, trobem
regions amb plats basats en la carn de vaca, el be, o el bisó. En altres, hi ha
receptes amb ànecs, oques canadencs i altres aus. A les zones costaneres es
poden gaudir deliciosos plats de peix i marisc. Altres plats típics inclouen
productes com nabius vermells i blaus, llegums, vegetals característics o amb
derivats de xarop d'auró, conegut com l’or líquid del Canadà. A més, Canadà és
famós pel bacó, el pernil, les empanades de carn i carns preservades.
PLATS TÍPICS
Tourtière: També conegut com pâté à viande es tracta d'un plat típic de Canadà a on la protagonista és la carn. Tot i que no hi ha claredat sobre el seu origen; alguns diuen que prové de el segle V i altres que es va oficialitzar amb la publicació de el llibre La cuisiniè canadienne en 1840.
Fiddleheads: Es tracta d'un dels principals menjars típics de Canadà compost per fulles tendres de falgueres que romanen enrotllades. Es preparen amb pollastre, patates i alguns vegetals.
Montreal
bagels:
Un bagel és un tipus de pa tradicional fet a força de farina de blat i que ens
pot recordar a un donut, ja que es caracteritza per tenir un forat al centre.
No obstant això, la diferència és que els bagels són salats i per fora
posseeixen una textura cruixent, gràcies ja que es cuina en aigua durant un
curt període de temps abans d’enfornar. Així,
els bagels de Mont-real són característics perquè es fan a mà i s’enfornen en
un forn de llenya. El seu sabor és lleugerament dolç, a diferència de l'bagel
de Nova York, és més gran.
Peameal bacon: Es tracta d'una varietat específica de bacó elaborada amb llom de porc tallats en fines llenques que són adobades i enrotllades en farina de blat de moro. Per aquest motiu, també se li coneix com cornmeal bacó. Encara que originalment es feia servir una farina de pèsols, d'aquí el seu nom peameal.
Langosta: Les llagostes són unes de les moltes riqueses de les aigües canadenques. Es cuinen amb blat de moro i un cop bullides, se serveixen acompanyades de patates també cuites.
Sirope de arce: És l'aliment insígnia de Canadà. Es coneix popularment com "maple syrup" i és probablement el producte més conegut arreu del món.
S'elabora a partir de la saba extreta
d'arbres d'auró de l'espècie sucrera, vermell o negre, per als esmorzars
servits amb pancakes o temprettes, que són banyats de xarop d'auró, un que a
més es fa servir per preparar altres postres i begudes.
Nova scotian lobster rolls: Un lobster roll està preparat amb carn fresca de llagosta acabada de cuinar, barrejada amb maionesa i col·locada sobre un petit pa de gos calenta o un altre tipus de pa torrat de similar forma.
Gall d’indi farcit: Menjar típic de Canadà preparada per als sopars d'Acció de Gràcies, de Nadal i Any Nou. El gall dindi farcit pot ser forn o en salmorra, acompanyat amb puré de patates, salsa de nabius i verdures.
Nanaimo bars: Postres tradicional de la Columbia Britànica formada per tres capes. La primera, de molla, la segona, de crema i la tercera o superior és una cobertura de xocolata.
